viernes, 18 de julio de 2014

5 lliçons de Cristina Yang d'Anatomía de Grey

Sóc una fan de la serie "Anatomia de Grey" i m'ha semblat que les 5 lliçons que ella aplica en el seu dia a dia, poden adaptar-se perfectament a l’impuls d’una empresa o a qualsevol de nosaltres.

Cristina Yang, l’èxit femení d''Anatomía de Grey'

La cirurgiana cardiotoràcica segueix una carrera meteòrica marcada per la qualitat i la voluntat de sortejar una multitud d’obstacles emocionals
Cristina Yang, la cara científica de la competitivitat.
LES CLAUS
Cristina Yang representa l'èxit femení, la competitivtat extrema i la qualitat innata
La seva rigidesa i fredor la fa ser una cirurgiana perfecta però amb problemes emocionals
La seva passió per la cirurgia la porta a voler aprendre i formar-se constantment
L'esperit de superació la fa aixecar-se de cada entrebanc i seguir construint la seva carrera
Anatomía de Grey és un drama en tota regla que gira entorn de la vida en un important hospital de Seattle. Com suggereix el títol, la sèrie segueix les aventures amoroses i professionals de Meredith Greydes que és interna i fins que arriba a ser cirurgiana. Tot i això, el personatge més carismàtic és la seva millor amiga, Cristina Yang, un clar exemple d’èxit femení.

Nascuda a Beverly Hills (Los Ángeles) però d’ascendència coreana, Yang és una excel·lent cirurgiana, freda, sarcàstica i que professa la ciència com a religió. Veure morir al seu pare dessagnat en un accident de cotxe quan només tenia nou anys la va portar a estudiar cirurgia. Des d’aquest moment, no s’aparta del seu objectiu: salvar vides.

En el transcurs de nou temporades, el personatge més popular d’Anatomía de Grey deixa cinc lliçons que ella aplica en el seu dia a dia, però que poden adaptar-se perfectament en l’impuls d’una empresa:

1. Competitivitat, un estil de vida
Cristina Yang és el paradigma decompetitivitat. Arriba al Seattle Grace Hospital amb la idea fixa de ser la millor de les internes, de créixer i tenir una carrera meteòrica que la convertirà en una llegenda de la cirurgia. Aquest és el motiu que mou Cristina, qui de tot en fa cursa on ella ha de ser la primera a arribar a la meta.

La seva excessiva competitivitat i voluntat de sacrificar-se per arribar a assolir el seu objectiu vital es tradueix en arrogància o en una abstracció de la vida fora de l'hospital. Tot i que el cas d'Anatomía de Grey sigui especialment dramàtic i radical, les ganes de competir i sortir-ne vencedor és un esperit que motiva a l'empresari a fer més gran el seu projecte. S'ha de saber combinar amb la mesura, però.

2. Voluntat d'aprendre
Sempre cal aprendre, encara que ens costi. Cristina Yang és orgullosa, però la seva voluntat per ser la millor en tots els camps la fa empassar-se l'orgull en moltes ocasions i aprendre dels seus errors. La seva voluntat d'aprenentatge i formació traspassa la sevavida professional.

Es fa amiga de Meredith Grey no només perquè s'avinguin sinó també perquè aquesta és filla de Ellis Grey, una eminència en el camp de la medicina a qui admira. També s'enamora ràpidament dePreston Burke, un reconegut cirurgià cardiotoràcic. De la seva relació mestra-aprenent en deriva la passió de l'un per l'altre, valorant per sobre de tot el seu do per estar al quiròfan.

3. Qualitats innates
No sempre és essencial tenir un do innat per la feina, ja que es pot aprendre amb esforç i constància. En el cas de Yang, suma aquest sacrifici a unes qualitats i aptituds que enlluernen a la resta.

Cristina té una gran predisposició i la seva habilitat per la cirurgia no es pot entendre sense els dos punts anteriors, el constantaprenentatge i la competitivitat. En els primers anys com a interna en el Seattle Grace Hospital ja dóna mostres d’iniciar un gran camí, destacant per tenir una ment prodigiosa. A poc a poc, es va fent un lloc fins a ser acceptada pel món de la ciència com un referent en la cirurgia cardiotoràcica.

4. Seny
Anatomía de Grey no es podria entendre sense la seva bicefàlia protagonista encarnada per Meredith i Cristina. Mentre que la primera representa el cor, els sentiments i les emocions; la segona és el cap, el seny, la racionalitat crua i pelada. Juntes formen un equip imparable.

Yang actua sempre amb un comportament fred, pensant sempre abans de fer cada pas. Això en el camp de la medicina és essencial, ja que per estar completament concentrada en el quiròfan moltes vegades cal distanciar-se de la realitat. En el camp de l’empresatambé és un factor a tenir en compte. Tot i això, cal evitar la inestabilitat de Cristina, ja que fora de la sala d’operacions es sent incòmode i, sovint, confusa.

5. Aixecar-se de les derrotes
En una sèrie tan melodramàtica com Anatomía de Grey ningú se salva, però probablement Cristina Yang representa millor que ningú el lema “aixecar-se de les derrotes”. Casos d’urgència, atemptats, accidents aeris, malalties desconegudes, operacions amb una pistola apuntant-li al cap... Treballar al Seattle Grace Hospital ha de ser profundament estressant.

Yang és un prodigi dins la sala d'operacions, però trontolla fora d'ella. Les relacions amb els homes, amb els amics, amb els reconeixements del món de la ciència... tots li donen alegries, però també molts problemes que la desestabilitzen emocionalment i ens posen amb l'ai al cor. Més o menys desgastada pel que va patint al llarg de nou temporades, Yang sap posar-se en peu de nou i mantenir viva la flama, seguint de manera recta el seu camí vital.

Clar que això és una serie i cada una, ho hauria d'adaptar a la seva pròpia personalitat. Jo n'extrec:

- competitivitat per millorar-se continuament
- voluntat d'aprendre encara que ens costi.
- qualitat innates, però també esforçs i constància
- seny amb racionalitat
- aixecar-se de les derrotes i posar-se en peu de nou per mantenir la flama viva seguint el camí recta.

By: Amor Pujol, a curious woman

martes, 8 de julio de 2014

¿Cuales son las marcas con más relevancia social en España?

Coca-Cola es la marca con más relevancia social en España, seguida de cerca por Mercadona, ya más distancia, Carrefour.




La compañía Focus E.C. ha elaborado un estudio para conocer las marcas más relevantes socialmente en España. Coca-Cola se ha situado a la cabeza, seguida muy de cerca por Mercadona; en un ranking confeccionado a través del Índice de Relevancia Social (IRS). 

Este índice pretende reflejar la percepción que tienen los ciudadanos de cómo esta marca influye en la sociedad; y como este punto será cada vez más importante en su vínculo con los consumidores. Según el estudio de esta empresa de Brand Strategy, la relevancia social se compone de dos factores: la percepción de magnitud y la percepción de polaridad ética. 

El primero de estos indicadores se refiere a la capacidad percibida por los ciudadanos que tiene la marca para cambiar el status quo de la sociedad. Mientras que la percepción de polaridad ética se refiere a la percepción que tienen los ciudadanos que la marca ejerza esa capacidad de acuerdo con sus valores éticos. 

El IRS se valora en una escala del 1 al 1.000, donde Coca-Cola se ha situado a la cabeza con 535,7 puntos, justo por delante de los 535,5 de Mercadona. Completa el podio Carrefour, que acumula 459,6 puntos. 

Estas son las marcas con mayor relevancia social en España según IRS (1-1000): 

1. Coca-Cola - 535,7
2. Mercadona - 535,5
3. Carrefour - 459,6
4. Zara - 435,2
5. Telefónica / Movistar - 389,5
6. El Corte Inglés - 389,5
7. BBVA - 379,4
8. Santander - 363,7
9. La Caja - 341,4

* Puede descargar el estudio completo en este enlace

By: Amor Pujol, Marketing Manager

lunes, 23 de junio de 2014

Mujeres despedidas de puestos directivos por su estilo de liderazgo

Un articulo para reflexionar. ¿Por que el estilo de liderazgo de las mujeres es tan cuestionado? ¿A caso preguntamos a un hombre como es su estilo? segun ABC: De la visión cortoplacista de Zapatero a la voluntad atlantista de Aznar. Del impulso transformador de Suárez a la energía de González. De la soledad de Calvo-Sotelo al tacticismo de Rajoy 

Os dejo con un articulo de Patricia Sellers del medio CNN Expansión con ejemplos de CEO's mujeres que fueron despedidas por su carácter.

Mujeres despedidas de puestos directivos por su estilo de liderazgo

En palabras de Sheryl Sandberg, Directora de Operaciones de Facebook, "las mujeres tienen que introducirse en la toma de decisiones de las empresas para destacar". No obstante, según datos extraídos del informe Anual "The 2013 Chief Executive Study", llevado a cabo por la consultora Strategy&, "las mujeres CEOs se ven obligadas a menudo a abandonar sus puestos". Durante los últimos 10 años, el 38% de las mujeres CEOs que dejaron sus empleos fueron forzadas a salir de la compañía, frente al 27% de los hombres CEOs.
Lo peor, es que estas mujeres han sido duramente criticadas por su estilo de liderazgo, ya que a menudo se confunde mandar con liderar, ¿es todo culpa de las mujeres? ¿Siguen existiendo prejuicios entre directivos hombres y mujeres? Échale un vistazo a estas 8 grandes mujeres que lo han sufrido en sus propias carnes y juzga tú misma:
ny-times

Jill Abramson - New York Times
Es la salida más reciente, la ex editora ejecutiva del "New York Times" fue despedida por cuestiones de estilo personal. El problema de Abramson, de acuerdo con el periódico que ella dirigió, fue que era polarizante y voluble, en opinión de algunos colaboradores. Abramson ha sido catalogada como una mujer de difícil y arrogante carácter. 
le-monde

Natalie Nougayrède - Le Monde

La editora jefe del periódico líder francés fue víctima de una revolución su propio personal. Nougayrède quiso que "Le Monde" se convirtiera en líder digital, pero las personas que trabajaban para ella se resistieron a su estilo tildado de autoritario y la forzaron a salir después de 14 meses en el puesto.
carol-bartz


Carol Bartz - Yahoo

En el 2011 Bartz fue contratada como CEO para coger las riendas de Yahoo después de haber pasado con éxito por Autodesk.
Enérgica y audaz, logró reducir los costes y elevó los márgenes de ganancias, pero fracasó en el aumento de los ingresos.
sallie-krawcheck


Sallie Krawcheck - Bank of America

Ha sido considerada la mujer más poderosa en Wall Street y una firme defensora de los derechos del consumidor. Krawcheck, Presidenta de patrimonio global y gestión de inversiones de Bank of America, discutió con sus jefes en Citigroup y en BofA, lo que le costó su trabajo. Después de esto, Krawcheck compró 85 Broads, una red de mujeres mayores y está pensando en su expansión.
janet-robinson

Janet Robinson - New York Times

Fue la primera CEO mujer del "New York Times" peleó, al igual que la editora en jefe Abramson, con Arthur O. Sulzberger Jr., presidente y editor del periódico. La salida de Robinson llevó a la designación del ex ejecutivo de la BBC, Mark Thompson en su puesto.
cruz-missile



Zoe Cruz - Morgan Stanley

El Misil Cruz, como sus colegas la llamaban, fue una operadora de bonos estrella y copresidenta bajo la gestión de John Mack cuando él era presidente ejecutivo de Morgan Stanley. Una pérdida de valor de 4.000 millones de dólares en una mala apuesta hipotecaria, además de conflictos de personalidad con otros ejecutivos, llevó a que Mack la despidiera en 2007. 
fiorina


Carly Fiorina - Hewlett-Packard

Esta CEO apareció en la portada del primer número de la primera revista de las mujeres más poderosas de Fortune en 1998. HP reclutó a Fiorina para ser su presidenta ejecutiva el verano siguiente. "Mi fortaleza es mi fortaleza, pero también puede ser una debilidad", dijo Fiorina a Fortune cuando estaba luchando y discutiendo con otros gerentes de HP. El Consejo la presionó para salir en 2005. 
jill-barad

Jill Barad - Mattel

Barad ha sido una mercadóloga estrella que ayudó a construir la marca de Barbie y Hot Wheels.
Barad alcanzó la cima de la empresa de juguetes más grande del mundo y fue nombrada CEO y número 6 en la primera lista de mujeres máspoderosas de la revista Fortune en 1998. Enérgica y extravagante, desdeñó comentarios de algunos de sus colegas, así como de los inversores.
Sin duda, para estas mujeres mantenerse en la cima resultó ser un acto de equilibrio muy difícil de dominar.
By:Amor Pujol, a curious woman

viernes, 16 de mayo de 2014

¿Quien fue Maria Gaetana Agnesi?

Hoy es el 296º Aniversario de Maria Gaetana Agnesi. Mujer Milanesa se distinguió con gran precocidad como políglota y polemista ilustrada. Se la recuerda sobre todo como una matemática, aunque también se la califica de lingüistafilósofa, y más raramente teóloga.

Su nombre está a veces en el índice de los libros de geometría analítica y de cálculo, siempre asociado a la curva llamada indebidamente, y ya sin posibilidad de enmienda, Bruja de Agnesi; los dos sustantivos son inciertos: Agnesi no descubrió esa curva, ni lo pretendió, y el nombre de "bruja" seguramente lo aportó el azar una mala traducción al inglés, reproducida aguas abajo en español. Pero sobre todo, recordarla sólo por esa curva, un ejemplo más de su monumental tratado.

Para la historia de las matemáticas Agnesi es importante por su influencia en la divulgación del cálculo. También es uno de los personajes más citados en las reflexiones sobre el papel histórico de la mujer en la matemática: baste considerar que las Instituzioni analítiche son según algunos la obra matemática de autoría femenina más antigua que se conserva.

By: Amor Pujol, a curious woman

domingo, 11 de mayo de 2014

¿Quién fue Dorothy Hodgkin?

Hoy se celebra el 104 Aniversario de Dorothy Hodgkin.

Dorothy Mary Crowfoot Hodgkin fue una química y profesora universitaria inglesa galardonada con el Premio Nobel de Química del año 1964. Gano el Premio Nobel de Química del año 1964.

Hodgkin fue pionera en la técnica de determinación de estructuras de sustancias de interés bioquímico mediante rayos X.
Convirtió la insulina en su proyecto de investigación primaria, iniciando sus investigaciones en 1934 cuando Robert Robinson le ofreció una muestra pequeña de insulina cristalina. La difracción de rayos X en la década de 1930 todavía no estaba suficientemente desarrollada, por lo que decidió mejorar la técnica cristalográfica, consiguiendo determinar la estructura tridimensional de las siguientes biomoléculas:
Posteriormente Hodgkin y sus colaboradores se encaminaron al calciferol o vitamina D2, así como al antibiótico gramicidina.
En 1964 fue honrada con el Premio Nobel de Química por la determinación de la estructura de muchas sustancias biológicas mediante los rayos X, convirtiéndose en la tercera mujer en conseguir este galardón después de Marie Curie e Irène Joliot-Curie.
¡Felicidades esta química brillante!

By: Amor Pujol, a curious woman

martes, 6 de mayo de 2014

La urgent necessitat d'un pacte d'Estat d'educació - Edu21

Miquel Àngel Prats, director del Grau en Educació Infantil a la FPCEE Blanquerna de la Universitat Ramon Llull i col·laborador d’’Edu21
Article / 05 de maig de 2014
La urgent necessitat d'un pacte d'Estat d'educació
Hom no pot esperar que passi alguna cosa diferent a la seva vida si acostuma a tenir els mateixos pensaments, fa les mateixes coses i abraça les mateixes emocions cada dia. Aplicar això a l’àmbit educatiu suposa repensar i posar en judici moltes de les nostres pràctiques docents a l’aula. Aquest és el primer esglaó cap a la innovació: esdevenir professional reflexiu.


A la societat de començaments del segle XXI, caracteritzada com a societat del coneixement, la institució escolar no pot romandre aliena al ritme dels canvis actuals, per la qual cosa la innovació constitueix una de les seves principals i prioritàries tasques. Des de diferents angles, s’incrementen les necessitats i demandes que requereixen la incorporació d’innovacions a la seva organització i funcionament educatiu, per tal de respondre a les aspiracions dels ciutadans. Dels recents canvis socials, culturals i tècnics es deriven múltiples conseqüències. En aquest sentit, cal destacar les mutacions a la vida familiar, així com els riscos d’un desenvolupament econòmic i tècnic incontrolat, a més de les aspiracions envers un estat del benestar creixent, que aboquen sobre la institució escolar responsabilitats i problemes nous. Per posar alguns exemples, l’elevat percentatge de fracàs escolar o l’alt abandonament, així com els canvis a l’adolescència i la joventut, afecten molt directament al clima, cultura i salut de les institucions escolars, particularment a l’etapa de la secundària.

Les escoles, institucions educatives per excel·lència, són organitzacions que aprenen molt lentament. Com és possible que, com a mitjana, els infants passin 13 anys de la seva vida, des de l’educació infantil fins a la secundària, preparant-se suposadament per a la vida i el que acostuma a passar és que quan surten no tinguin gaires habilitats reals? Un tipus d’habilitats, per posar exemples, que tenen més a veure amb saber cultivar un jardí o construir una casa o arreglar un cotxe; entendre una nòmina; fer un pressupost o portar una petita comptabilitat; ser emprenedor i saber allò necessari per muntar una petita empresa; cuinar una dieta saludable... Per posar més exemples: 13 anys i els nostres joves no tenen els coneixements elementals que els permetin organitzar i dirigir un grup de persones; 13 anys i els nostres joves surten amb serioses dificultats per a treballar en equip; 13 anys i els nostres joves no tenen ni unes mínimes comprensions de com resoldre conflictes de forma no violenta; 13 anys i els nostres joves els costa expressar-se en públic i comunicar-se correctament. Potser del que parlem és de lideratge? Quin és, doncs, el sistema educatiu que volem pels nostres fills?

El veritable problema no és la manca de finançament o les retallades (que no voldria ni un gram minimitzar ni menystenir). El problema clau tampoc és la formació inicial del professorat, o la seva formació continuada o del propi currículum escolar. El veritable problema, segons el meu parer, ve de dues qüestions fonamentals: la primera, del propi paradigma educatiu vigent i de la creença mental “limitant” que tenim del què vol dir ensenyar i aprendre; i, la segona, l’enorme resistència al canvi del nostre col·lectiu docent.

Pel que fa a la primera, el sistema no està dissenyat per a preparar els infants pel món real. Així de simple i així de senzill. Està dissenyat per “formatar” les seves ments i “cosificar” els aspectes més essencials de la vida. Pel que fa a la segona, i sense que arribi a semblar una contradicció, probablement estem massa esgotats ja d’un sistema que canvia la legislació educativa quan canvien els polítics de torn.

És en aquest sentit que necessitem amb certa urgència un pacte d’estat d’educació. Un pacte que posi pau social; que pensi en una veritable “revolució” del propi paradigma educatiu vigent; que permeti “escoltar” el nostre professorat; que posi “horitzó pedagògic” a les aules i aporti “visió estratègica” pels nostres joves.

En resum, allò que menys necessitem és consolidar uns canvis legislatius “de curta mirada” que ens allunyen de models capdavanters a Europa i que posen, com a epicentre del canvi, la desconfiança en el professorat. No volem ni necessitem canvis legislatius en matèria d’educació que esdevenen constants, forçats i que fatiguen els recursos del sistema a partir de plantejaments uniformitzadors i sense cap mena de sentit. I la llei Wert és un d’aquests canvis.

By: La urgent necessitat d'un pacte d'Estat d'educació - Edu21

jueves, 24 de abril de 2014

¡Lo mejor son las personas!

Dedicar 1 minuto de vuestro tiempo a mirar el SPOT del albergue INOUT y le dierais a "me gusta" para que muchas personas lo conozcan.

Si queréis ir a comer en familia es ideal y también una cena romántica. O quizás a dormir, eso es una experiencia fantástico. Aunque lo mejor son las personas que nos atienden. :o)

Mirar el SPOT y descubriréis porque: 


Todo ello es gracias a mi madre: Maria Jose Pujol, licenciada en Pedagogia, MBA, destacando los Premios FIDEM, Joan Casals, Carmen Biada,Bufi y Planas, Eada, a la Mujer Ejecutiva, Emprendedora y de Valor Social en la empresa. Fundadora y Directora Gerente de ICARIA INICIATIVES SOCIALS; BUSINESS WITH SOCIAL VALUE www.icaria.biz businesswithsocialvalue.org con los siguientes Servicios directos: Escola d’Educació Especial Taiga destacando por sus 4 publicaciones innovadoras, Centre Especial de Treball Icaria Grafiques destacando el 1er Premio del Gremio de Industrias Graficas por la impresión sobre otros materiales, Centre ocupacional Bogatell destacando sus 2 publicaciones innovadoras, Centre Especial de Treball INOUT Hostel, destacando entre otros 5 el premio internacional "Hoscar Awards" de Hostelworld en Londres.

Y por cierto: mi hijo Bruno es el único niño que sale. GUAPO, eh!?! :o)

By: Amor Pujol a curious woman

martes, 8 de abril de 2014

Gay de Liébana: "El 2023 serem un país de vells"

El popular professor d’Economia Financera exposa les previsions econòmiques i recorda l'amenaça d'un possible escenari amb una pèrdua de població productiva i un increment dels pensionistes


LES CLAUS
El creixement econòmic és irrisori en comparació amb les grans potències
L'elevat dèficit impedirà la rebaixa d'impostos promesa
La taxa d'atur i l'envelliment de la població posen en perill les pensions

L'economista Josep Maria Gay de Liébana va més enllà de les previsionseconòmiques per aquest 2014. Segons el professor d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat de Barcelona (UB), cal un revulsiu per col·locar les coses a lloc i garantir una recuperació de l'economia o la situació del 2023 serà més conflictiva.

En un acte a Sabadell davant d'un auditori de cent empresaris, Gay de Liébana ha exposat un dibuix marcat pel dèficit, l'atur i els salaris baixos.

Previsions preocupants de la CE
Les previsions que fa la Comissió Europea el 25 de febrer tenen “magnituds preocupants”, segons l'economista, amb un PIB que creixerà poc, al voltant de l'1%. “És un problema d'Europa, que ha quedat adormida i aturada”, ha assegurat.

Pel que fa a la inflació es situa a nivells molt baixos, i això és dolent perquè pot precipitar la deflació. “És un escenari complicat perquè els preus baixarien, però també ho farien els salaris, i això significa que la gent passaria a cobrar menys diners, no podria gastar, tancarien les botigues i hi hauria un endeutament molt elevat”, ha afegit.

L'atur, un problema en tensió
L'evolució del PIB va ser positiva fins el 2008, però a partir de llavors va començar a baixar, accentuant-se l'any 2011. “Em preocupa allò que vam fer malament, que a mesura que anava augmentant el PIB la taxa d'atur s'anava disparant, i això demostrava que hi havia unapífia en el sistema que ha fet que arribem a un atur amb més de sis milions de persones”, ha recordat Gay de Liébana.

Les dades reflecteixen que hi ha hagut una reducció d'uns tres milions de persones afiliades a la Seguretat Social en els darrers anys, però l'únic secret, segons l'economista, és que hi ha menys gent que treballa. “Anem cap a la fallida, perquè el dia que ens jubilem els que hem cotitzat per la banda alta i haguem de cobrar la pensió, necessitarem molta gent que treballi per pagar-ne una de sola”, ha assenyalat el professor d'economia.

Els impostos no baixaran
“El que diuen uns i altres és mentida!”, ha exclamat el professor. Tot i que caldria baixar els impostos per reactivar l'economia, el volum dedespesa pública del país és tan elevat que no ho fa possible. “Si després d'incrementar impostos encara estem amb un dèficit de 72.000 milions d'euros, la situació és molt complicada, i ho és perquè hi ha persones que governen el país sense responsabilitat ni cura econòmica”, ha apuntat.

És per això que les previsions fins el 2018 fan preveure que els anys seguiran tancant amb dèficit, i això suposa que en els propers cinc anys s'espera un dèficit de 226.000 milions d'euros, que en total en sumaran vora els 800.000 milions. “No faig cap gran petició, només que els polítics avalin el dèficit”, ha demanat Gay de Liébana.

Segons l'economista, per mantenir el nivell de despesa, l'Estat ha apretat la ciutadania amb impostos, un extrem que troba injust iinjustificat perquè no hi ha una despesa productiva que avanci. “En la mesura que no diem res, seguiran incrementant els impostos”, ha assegurat.

Al 1995 les comunitats autònomes tenien una despesa de 45.000 milions d'euros, una xifra que actualment s'eleva als 150.000 milions. En el cas dels ajuntaments passa una cosa similar. Tenien una despesa de 26.000 milions, i ara arriben als 80.000 milions, tot i que han baixat en els darrers mesos. Per a l'economista, “això és així perquè és l'administració més propera; l'alcalde tracte de tu a tu amb el ciutadà i s'adequa a la realitat”.

Dèficit tarifari
“Espanya és l'únic país del món on els habitants no sabem què haurem de pagar de llum”. Gay de Liébana s'ha mostrat també críticamb el sistema que ha imposat el govern de Madrid, que acumula un dèficit de tarifa de 31.771 milions d'euros a finals de l'any passat.

Deute a llarg termini
L'economista apunta al deute a llarg termini com una mesura que, així com ja s'aplica a l'ecomomia empresarial i domèstica, hauria de traduir-se a nivell d'estats: “Això oxigenaria a nivell financer i relaxaria la tensió, faria que els estats no demanessin tants impostos i tindríem tots una tranquil·litat per reactivar l'economia”. En aquesta línia, el professor no entén com es demanen tants esforços al sector privat per reduir el seu deute mentre el públic el segueix incrementant.

Sense sector salvador
Ara per ara no hi ha cap sector productiu que es dibuixi com elsalvador de l'economia. Segons Gay de Liébana, l'exemple d'Extremadura, que ha anunciat el retorn del 50% dels impostos a les empreses que s'instal·lin a la comunitat, es podria aplicar a Catalunya: “Allà no tindrà efectes perquè no tenen infraestructura”.

Tot i això, creu que a Catalunya “no podem perdre el temps”, i aposta per potenciar la indústria: “El sector de l'hosteleria està bé, però cal trobar-ne un que tiri del carro”. En aquest sentit, el professor valora el projecte de BCN World de “fabulós”, perquè durant dos anys crearà llocs de treball i fins i tot en alguns casos permetrà enllaçar amb la seva jubilació: “No podem començar amb discursos morals”.

La incertesa en l'àmbit empresarial
El pessimisme ha arrelat com a conseqüència dels missatges que arriben per totes bandes. Els salaris mileuristes han passat de ser un insult a una sort, i la falta de bonificacions a la Seguretat Social han fet que les contractacions hagin baixat. Tot i això, la reducció de demanda del mercat local i nacional han fet que molts empresaris s'hagin obert a l'exterior.

Recuperació: si o no?A nivell macroeconòmic la situació sembla anar a millor, però aquesta fotografia no es repeteix a nivell microeconòmic. “Em preocupa l'evolució del país perquè crec que Europa s'esta dividintentre nord i sud, amb Alemanya, França i Regne Unit d'una banda, amb salaris mínims interprofessionals més o menys acceptables, i Espanya, Portugal i Grècia d'una altra, per sota dels mil euros”, assenyala.

A aquesta situació cal afegir-hi les previsions de cara al 2023, on es calcula una pèrdua de població productiva i un increment de la pensionista. Això farà que no hi hagi suficient capacitat productiva com per generar el rendiment necessari per pagar les pensions, i si a això s'hi suma el volum de joves que emigraran “serem un país de vells”.

És per això que Gay de Liébana considera que cal un revulsiu per col·locar les coses a lloc i garantir una recuperació de l'economia que ja s'ha començat a notar, tal i com va preveure l'any 2007, però que encara li falta força per emprendre el vol, això si, sense assolir els nivells d'abans de la crisi. “O posem en marxa coses noves, o ensestavellarem”, ha sentenciat el professor.

martes, 1 de abril de 2014

6 principis del lideratge transformador

Estimats amics, quin tipus de líder sou?

LES CLAUS
El directiu clàssic sap gestionar la complexitat, mentre que l'innvador sap liderar el canvi
El lideratge transformador requereix convicció i seducció dels equips
No hi ha lideratge sense innovació, doncs no es pot liderar la rutina
Hi ha dos tipus de directius, amb perfils ben definits i oposats: el clàssic executiu eficient i el líder transformador.

El primer sol ser detallista, metòdic idisciplinat. No demana el per què ni es qüestiona el sentit del que fa, simplement executa una estratègia predeterminada, amb màxima economia de recursos i fidelitat alclient. Està orientat a la microgestió. El segon imagina nous escenaris i és capaç d’arrossegar a l’organització cap als mateixos, amb una orientació a l’estratègia. El primer, emanager clàssic, sol gestionar la complexitat. El segon, el directiu innovador, lidera el canvi. I, si bé en la antiga era industrial, el perfil dominant era el primer, en l’era de la innovació, la figura del líder transformador és cada cop més imprescindible.

Liderar és el màxim exponent d’acte creatiu en les organitzacions. No hi ha major creativitat que la ideació de nous escenaris estratègics, nous models de negoci o nous productes disruptius, amb la satisfacció de concretar aquesta realitat extraient a l’empresa de la seva rutina, assumint riscos, explorant nous escenaris, i generant noves competències.

Les característiques del lideratge transformador són:
  1. Definir visions clares i inspiradores. Sense escenaris de futur motivadors, una organització sol caure en decadent mecanicisme, inèrcia immobilista i complaent autogestió.
  2. Comunicar de forma apassionada. El líder transformador és capaç de transmetre emocions i fer vibrar a l’equip amb noves i il·lusionant iniciatives. És un líder ressonant.
  3. Establir reptes, no objectius. La direcció per objectius emana de la visió burocràtica de l’empresa (la mesura matemàtica deloutput del ésser humà). És difícil establir objectius numèrics en entorns d’incertesa. I és fortament desmotivant. Els reptes, en canvi, apel·len a l’èpica i a l’autosuperació, a l’esperit de conquesta de noves fites. Els reptes es mesuren contra un mateix, no contra l’organització. Què mou a un home a pujar al cim del K2, posant en risc la seva pròpia vida? Una ascensió com aquesta és un camí a la recerca del propi jo, un combat contra les pròpies pors i automatismes. Els reptes ens fan millors com a persones. I un líder transformador ha de reptar-se a si mateix i als seus, fent-los millors, ajudant-los a buscar els seus propis límits, convidant-los a transgredir les seves fronteres.
  4. Determinar el què i el quan. Mai el com. El líder transformador determina la fita a assolir, i el moment en que ha de ser assolida. Però deixa plena autonomia a l’equip perquè la desenvolupi. Així, els equips aprenen a prendre responsabilitats, assumir riscos i planificar projectes. Només amb autonomia i responsabilitat es poden desenvolupar professionals competents i independents.
  5. Gestionar per confiança, no per control. Direcció per excepció: el líder només hi és quan és necessari. Gestionar per confiança significa esdevenir un recurs: l’equip acut al líder en cas de necessitat, però es desenvolupa sol. Gestionar per control significa establir tedioses reunions periòdiques de revisió de treball, mesurar resultats de microgestió, ordenar tasques en el curt termini. El directiu controlador sol interferir en les operacions diàries, enlloc de centrar-se en l’horitzó estratègic. El paradigma del control permanent sorgeix de l’antic model industrial d’organització centralitzada i vertical. Però qui tot ho controla sol oblidar-se de liderar. I els individus més creatius, brillants i emprenedors fugiran de directius controladors. El directiu controlador sol ser una autèntica fàbrica d’estúpids.
  6. Dirigir mitjançant autoritat, no mitjançant poder. L’autoritat és pròpia. Ve donada pel compendi d’experiència, coneixement i empatia, que generen reconeixement natural per part dels altres. El poder és conferit, es dóna (per un poder superior) i es treu. És, per tant, transitori (especialment en entorns de canvi permanent).
El lideratge transformador requereix convicció i seducció dels equips. I això només s’aconsegueix amb autoritat personal, no amb poder conferit. El lideratge és un acte creatiu. No hi ha lideratge sense innovació, doncs no es pot liderar la rutina (en tot cas, es pot gestionar, però no liderar). I no hi ha innovació sense lideratge, doncs la innovació requereix una força que extregui a l’organització de la zona de confort. Lideratge i innovació són dues cares de la mateixa moneda.

By: Xavier FerràsDean, Faculty of Business and Communication at Universitat de Vic

jueves, 20 de marzo de 2014

Mujeres en red de la revista Introversion

Quien tiene una red de amigas, tiene un tesoro. Las comunidades online estimulan, como
nunca antes habían hecho otras formas de contacto, el desarrollo personal y profesional
de las mujeres. Descubre en este reportaje todo lo que pueden ofrecerte.

Desde hace cinco años, soy Eoler. Así nos llamamos las mujeres que pertenecemos a Ejecutivas On-Line (EO-L), una red femenina basada en el networking (establecer contactos sociales y profesionales), el conocimiento compartido, la comunicación y la generosidad. Hoy la forman 700 mujeres profesionales (emprendedoras, empresarias, ejecutivas y profesionales en general) de distintos ámbitos. Con “sede” en Google Groups, esta “plataforma de confianza”, según se define en su presentación, “crece con la voluntad de establecer sinergias entre nosotras que transformen y enriquezcan todos los ámbitos de nuestra vida. La particularidad de nuestra red es que la conciliación entre vida personal y laboral se transmite en la calidad de los intercambios que se dan en ella diariamente. Por eso son bien recibidos los mensajes al foro solicitando u ofreciendo información y apoyo sobre aspectos cotidianos de nuestra vida, en convivencia con los intercambios exclusivamente profesionales”.

Pertenecer a EO-L es gratuito. Cada candidata debe ser amadrinada por una Eoler, que la presenta y explica 58 qué puede aportar al grupo. Posteriormente las gestoras de la red dan de alta a la persona y la presentan al foro. Cada Eoler decide en qué grado implicarse en función de su tiempo e intereses. Cada día, las Eolers recibimos un buen número de e-mails sobre temas muy variados, desde ofertas de empleo a invitaciones, desde avisos de clases de idiomas hasta mensajes preguntando por un buen lampista, pasando por reflexiones y desahogos en días difíciles que siempre hallan consuelo, empatía y, lo más importante, soluciones prácticas en el seno del grupo. Además del foro virtual, EO-L ofrece actividades presenciales como el “Jueves de intercambio”, una reunión pensada para que las Eolers se conozcan y para fomentar el networking cara a cara. EO-L está formada por mujeres de toda España, con mayor representación

de Madrid y Barcelona.

Tribus de hoy

EO-L Fórum fue fundada por Eva de Lera, directiva yemprendedora, que forma parte del equipo ejecutivo
junto a otras tres moderadoras (cargos voluntarios y variables para garantizar la transparencia). Durante más
de siete años, la moderación de EO-L estuvo a cargo de Amor Pujol, consultora y especialista en gestión
de comunidades virtuales con una amplísima experiencia. ¿Cómo empezó su andadura pionera en este ámbito? “Pertenecía a una red y me encantaba –dice Amor-, quería más. Las redes tienen un objetivo muy importante, que es conocer a gente nueva: hacer amigas. Nuestras sociedades son cada vez más cerradas y necesitan espacios para relacionarse; las comunidades responden a esta necesidad. La unión, la agrupación, aporta a la mujer actual lo mismo que hacían las mujeres antes en la plaza: compartir. Las comunidades dan la oportunidad a la mujer actual de saber que sus pequeños quehaceres son los mismos que los de cualquier otra; que no está sola en el mundo, sino que se siente parte de una comunidad. Antes, la mujer tenía toda la “tribu” que la apoyaba; ahora las comunidades suplen, en parte, ese soporte. Es como traer la tribu a la ciudad”.

La tendencia natural de las mujeres a compartir y departir con otras mujeres ha convertido a las redes femeninas en un esperanzador modelo de respuesta ante la crisis. El networking, la búsqueda de empleo, la
agrupación por afinidades personales y aficiones o el asociacionismo profesional son los principales objetivos de estas entidades. El grupo aporta, según Amor Pujol, un plus de comprensión y cercanía: “La unión hace la fuerza, y saber que no estás sola, sino que hay muchas otras mujeres que también están pasando por circunstancias similares ayuda y mucho. Aportan esperanza, te explican experiencias que quizás te pueden ayudar, etc. En estas comunidades hay millones de casos de ayuda sin recibir nada a cambio. ¡Es maravilloso!”.

De todo un poco

Después de su experiencia en EOL, el siguiente paso de Amor y un grupo de amigas fue la creación de su propia red: Agima (amiga, al revés), que recientemente ha celebrado su quinto aniversario. A diferencia de EO-L (gratuita), las integrantes de Agima (además de inscribirse por recomendación de una madrina) pagan una cuota anual de 90€ + IVA: “En Agima se crean espacios para el networking, espacios para aprender las unas de las otras, espacios inspiradores con personas inspiradoras, y lo más importante, tenemos el foro de favores, donde los deseos se hacen realidad. ¿Qué tipo de deseos? Desde un hotel bueno, bonito y barato hasta el contacto del director general de Danone; y a otros niveles ayudar a personas que lo pasan mal”. En Agima también se hace teaming (microdonaciones en equipo para recaudar fondos) dedicando un euro de la cuota a un proyecto solidario relacionado con la mujer. Entre los logros más significativos de su recorrido por las comunidades, Amor destaca los siguientes: “En EO-L me sentí muy orgullosa de ayudar a una de las Eolers en su sueño de conseguir una casa para ex prostitutas de Filipinas; en Agima me sentí genial el día de nuestra inauguración, viendo la cara de felicidad de todas las mujeres que me acompañaron ese día. En nuestras “Mesas” (actividad periódica de Agima) también hemos tenido la suerte de conocer a invitados muy especiales como Mercè Sala, ex presidenta de Renfe, o Leopoldo Fernández, fundador de Telepizza”.

Las redes femeninas son un universo inabarcable de intereses, sensibilidades y objetivos. Podría decirse que
existe al menos una red para cada mujer, de cualquier edad y con cualquier interés. Womenalia, por ejemplo, es “la primera red social mundial para mujeres profesionales” y se ha convertido en un referente en su ámbito. Su misión es fomentar e impulsar la presencia de mujeres en puestos directivos y en la creación de empresas. María Gómez del Pozuelo, CEO (Chief Executive Officer) de Womenalia, explica que su objetivo es “que cualquier mujer que tenga un sueño y quiera conseguir una meta, pueda hacerlo”. Han cumplido dos años y tienen más de 240.000 usuarios registrados (la mayoría mujeres, pero también hombres). Ellas Conectan Global (Ellas2) es una comunidad de innovadoras y emprendedoras tecnológicas concebida como un “altavoz de talento”; Activatenred es la red social para empresas comprometidas con la igualdad, directivas, empresarias y mujeres que buscan empleo. No todo es trabajo en las redes. Miximoms es una red social creada por Yolanda Bonilla que ayuda a las madres a resolver sus dudas; Ella y el abanico se centra en informar y dignificar la menopausia. También existe una Red de Mujeres Rurales y Urbanas que pretende dar visibilidad a las trabajadoras rurales para avanzar en el reconocimiento de sus derechos, incidiendo especialmente en el ámbito económico. Nunca hasta ahora estar “en-redada” había sido tan beneficioso.


By: María Dolores Rivas, periodista
Con el asesoramiento de: Amor Pujol, consultora especializada en marketing de servicios y gestión de comunidades. Fundadora de
Agima (www.agimapeople.com)