El popular professor d’Economia Financera exposa les previsions econòmiques i recorda l'amenaça d'un possible escenari amb una pèrdua de població productiva i un increment dels pensionistes
LES CLAUS
El creixement econòmic és irrisori en comparació amb les grans potències
L'elevat dèficit impedirà la rebaixa d'impostos promesa
La taxa d'atur i l'envelliment de la població posen en perill les pensions
L'economista
Josep Maria Gay de Liébana va més enllà de les
previsionseconòmiques per aquest 2014. Segons el professor d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat de Barcelona (UB), cal un revulsiu per col·locar les coses a lloc i garantir una
recuperació de l'economia o la situació del 2023 serà més conflictiva.
En un acte a Sabadell davant d'un auditori de cent empresaris, Gay de Liébana ha exposat un dibuix marcat pel dèficit, l'atur i els salaris baixos.
Previsions preocupants de la CE
Les
previsions que fa la
Comissió Europea el 25 de febrer tenen “
magnituds preocupants”, segons l'economista, amb un PIB que creixerà poc, al voltant de l'1%. “És un problema d'Europa, que ha quedat adormida i aturada”, ha assegurat.
Pel que fa a la
inflació es situa a nivells molt baixos, i això és dolent perquè pot precipitar la
deflació. “És un escenari complicat perquè els preus baixarien, però també ho farien els salaris, i això significa que la gent passaria a cobrar menys diners, no podria gastar, tancarien les botigues i hi hauria un endeutament molt elevat”, ha afegit.
L'atur, un problema en tensió
L'evolució del
PIB va ser positiva fins el 2008, però a partir de llavors va començar a baixar, accentuant-se l'any 2011. “Em preocupa allò que vam fer malament, que a mesura que anava augmentant el PIB la taxa d'atur s'anava disparant, i això demostrava que hi havia una
pífia en el
sistema que ha fet que arribem a un atur amb més de sis milions de persones”, ha recordat Gay de Liébana.
Les
dades reflecteixen que hi ha hagut una
reducció d'uns tres milions de persones afiliades a la
Seguretat Social en els darrers anys, però l'únic secret, segons l'economista, és que hi ha menys gent que treballa. “Anem cap a la
fallida, perquè el dia que ens jubilem els que hem cotitzat per la banda alta i haguem de cobrar la
pensió, necessitarem molta gent que treballi per pagar-ne una de sola”, ha assenyalat el professor d'economia.
Els impostos no baixaran
“El que diuen uns i altres és mentida!”, ha exclamat el professor. Tot i que caldria baixar els
impostos per reactivar l'economia, el volum de
despesa pública del país és tan elevat que no ho fa possible. “Si després d'incrementar impostos encara estem amb un dèficit de 72.000 milions d'euros, la situació és molt complicada, i ho és perquè hi ha persones que governen el país sense responsabilitat ni cura econòmica”, ha apuntat.
És per això que les previsions fins el 2018 fan preveure que els anys seguiran tancant amb dèficit, i això suposa que en els propers cinc anys s'espera un dèficit de 226.000 milions d'euros, que en total en sumaran vora els 800.000 milions. “No faig cap gran petició, només que els polítics avalin el dèficit”, ha demanat Gay de Liébana.
Segons l'economista, per mantenir el nivell de despesa, l'Estat ha apretat la ciutadania amb impostos, un extrem que troba injust iinjustificat perquè no hi ha una despesa productiva que avanci. “En la mesura que no diem res, seguiran incrementant els impostos”, ha assegurat.
Al 1995 les comunitats autònomes tenien una despesa de 45.000 milions d'euros, una xifra que actualment s'eleva als 150.000 milions. En el cas dels ajuntaments passa una cosa similar. Tenien una despesa de 26.000 milions, i ara arriben als 80.000 milions, tot i que han baixat en els darrers mesos. Per a l'economista, “això és així perquè és l'administració més propera; l'alcalde tracte de tu a tu amb el ciutadà i s'adequa a la realitat”.
Dèficit tarifari
“Espanya és l'únic país del món on els habitants no sabem què haurem de pagar de llum”. Gay de Liébana s'ha mostrat també críticamb el sistema que ha imposat el govern de Madrid, que acumula un dèficit de tarifa de 31.771 milions d'euros a finals de l'any passat.
Deute a llarg termini
L'economista apunta al deute a llarg termini com una mesura que, així com ja s'aplica a l'ecomomia empresarial i domèstica, hauria de traduir-se a nivell d'estats: “Això oxigenaria a nivell financer i relaxaria la tensió, faria que els estats no demanessin tants impostos i tindríem tots una tranquil·litat per reactivar l'economia”. En aquesta línia, el professor no entén com es demanen tants esforços al sector privat per reduir el seu deute mentre el públic el segueix incrementant.
Sense sector salvador
Ara per ara no hi ha cap sector productiu que es dibuixi com elsalvador de l'economia. Segons Gay de Liébana, l'exemple d'Extremadura, que ha anunciat el retorn del 50% dels impostos a les empreses que s'instal·lin a la comunitat, es podria aplicar a Catalunya: “Allà no tindrà efectes perquè no tenen infraestructura”.
Tot i això, creu que a Catalunya “no podem perdre el temps”, i aposta per potenciar la indústria: “El sector de l'hosteleria està bé, però cal trobar-ne un que tiri del carro”. En aquest sentit, el professor valora el projecte de BCN World de “fabulós”, perquè durant dos anys crearà llocs de treball i fins i tot en alguns casos permetrà enllaçar amb la seva jubilació: “No podem començar amb discursos morals”.
La incertesa en l'àmbit empresarial
El pessimisme ha arrelat com a conseqüència dels missatges que arriben per totes bandes. Els salaris mileuristes han passat de ser un insult a una sort, i la falta de bonificacions a la Seguretat Social han fet que les contractacions hagin baixat. Tot i això, la reducció de demanda del mercat local i nacional han fet que molts empresaris s'hagin obert a l'exterior.
Recuperació: si o no?A nivell macroeconòmic la situació sembla anar a millor, però aquesta fotografia no es repeteix a nivell microeconòmic. “Em preocupa l'evolució del país perquè crec que Europa s'esta dividintentre nord i sud, amb Alemanya, França i Regne Unit d'una banda, amb salaris mínims interprofessionals més o menys acceptables, i Espanya, Portugal i Grècia d'una altra, per sota dels mil euros”, assenyala.
A aquesta situació cal afegir-hi les previsions de cara al 2023, on es calcula una pèrdua de població productiva i un increment de la pensionista. Això farà que no hi hagi suficient capacitat productiva com per generar el rendiment necessari per pagar les pensions, i si a això s'hi suma el volum de joves que emigraran “serem un país de vells”.
És per això que Gay de Liébana considera que cal un revulsiu per col·locar les coses a lloc i garantir una recuperació de l'economia que ja s'ha començat a notar, tal i com va preveure l'any 2007, però que encara li falta força per emprendre el vol, això si, sense assolir els nivells d'abans de la crisi. “O posem en marxa coses noves, o ensestavellarem”, ha sentenciat el professor.
