Un articulo para reflexionar. ¿Por que el estilo de liderazgo de las mujeres es tan cuestionado? ¿A caso preguntamos a un hombre como es su estilo? segun ABC: De la visión cortoplacista de Zapatero a la voluntad atlantista de Aznar. Del impulso transformador de Suárez a la energía de González. De la soledad de Calvo-Sotelo al tacticismo de Rajoy.  

Os dejo con un articulo de Patricia Sellers del medio CNN Expansión con ejemplos de CEO's mujeres que fueron despedidas por su carácter.

Mujeres despedidas de puestos directivos por su estilo de liderazgo

En palabras de Sheryl Sandberg, Directora de Operaciones de Facebook, "las mujeres tienen que introducirse en la toma de decisiones de las empresas para destacar". No obstante, según datos extraídos del informe Anual "The 2013 Chief Executive Study", llevado a cabo por la consultora Strategy&, "las mujeres CEOs se ven obligadas a menudo a abandonar sus puestos". Durante los últimos 10 años, el 38% de las mujeres CEOs que dejaron sus empleos fueron forzadas a salir de la compañía, frente al 27% de los hombres CEOs.

Lo peor, es que estas mujeres han sido duramente criticadas por su estilo de liderazgo, ya que a menudo se confunde mandar con liderar, ¿es todo culpa de las mujeres? ¿Siguen existiendo prejuicios entre directivos hombres y mujeres? Échale un vistazo a estas 8 grandes mujeres que lo han sufrido en sus propias carnes y juzga tú misma:

Jill Abramson - New York Times

Es la salida más reciente, la ex editora ejecutiva del "New York Times" fue despedida por cuestiones de estilo personal. El problema de Abramson, de acuerdo con el periódico que ella dirigió, fue que era polarizante y voluble, en opinión de algunos colaboradores. Abramson ha sido catalogada como una mujer de difícil y arrogante carácter. 

Natalie Nougayrède - Le Monde

La editora jefe del periódico líder francés fue víctima de una revolución su propio personal. Nougayrède quiso que "Le Monde" se convirtiera en líder digital, pero las personas que trabajaban para ella se resistieron a su estilo tildado de autoritario y la forzaron a salir después de 14 meses en el puesto.

Carol Bartz - Yahoo

En el 2011 Bartz fue contratada como CEO para coger las riendas de Yahoo después de haber pasado con éxito por Autodesk.

Enérgica y audaz, logró reducir los costes y elevó los márgenes de ganancias, pero fracasó en el aumento de los ingresos.

Sallie Krawcheck - Bank of America

Ha sido considerada la mujer más poderosa en Wall Street y una firme defensora de los derechos del consumidor. Krawcheck, Presidenta de patrimonio global y gestión de inversiones de Bank of America, discutió con sus jefes en Citigroup y en BofA, lo que le costó su trabajo. Después de esto, Krawcheck compró 85 Broads, una red de mujeres mayores y está pensando en su expansión.

Janet Robinson - New York Times

Fue la primera CEO mujer del "New York Times" peleó, al igual que la editora en jefe Abramson, con Arthur O. Sulzberger Jr., presidente y editor del periódico. La salida de Robinson llevó a la designación del ex ejecutivo de la BBC, Mark Thompson en su puesto.

Zoe Cruz - Morgan Stanley

El Misil Cruz, como sus colegas la llamaban, fue una operadora de bonos estrella y copresidenta bajo la gestión de John Mack cuando él era presidente ejecutivo de Morgan Stanley. Una pérdida de valor de 4.000 millones de dólares en una mala apuesta hipotecaria, además de conflictos de personalidad con otros ejecutivos, llevó a que Mack la despidiera en 2007. 

Carly Fiorina - Hewlett-Packard

Esta CEO apareció en la portada del primer número de la primera revista de las mujeres más poderosas de Fortune en 1998. HP reclutó a Fiorina para ser su presidenta ejecutiva el verano siguiente. "Mi fortaleza es mi fortaleza, pero también puede ser una debilidad", dijo Fiorina a Fortune cuando estaba luchando y discutiendo con otros gerentes de HP. El Consejo la presionó para salir en 2005. 

Jill Barad - Mattel

Barad ha sido una mercadóloga estrella que ayudó a construir la marca de Barbie y Hot Wheels.

Barad alcanzó la cima de la empresa de juguetes más grande del mundo y fue nombrada CEO y número 6 en la primera lista de mujeres máspoderosas de la revista Fortune en 1998. Enérgica y extravagante, desdeñó comentarios de algunos de sus colegas, así como de los inversores.

Sin duda, para estas mujeres mantenerse en la cima resultó ser un acto de equilibrio muy difícil de dominar.

By:Amor Pujol, a curious woman

¿Quien fue Maria Gaetana Agnesi?

Hoy es el 296º Aniversario de Maria Gaetana Agnesi. Mujer Milanesa se distinguió con gran precocidad como políglota y polemista ilustrada. Se la recuerda sobre todo como una matemática, aunque también se la califica de lingüista, filósofa, y más raramente teóloga.

Su nombre está a veces en el índice de los libros de geometría analítica y de cálculo, siempre asociado a la curva llamada indebidamente, y ya sin posibilidad de enmienda, Bruja de Agnesi; los dos sustantivos son inciertos: Agnesi no descubrió esa curva, ni lo pretendió, y el nombre de "bruja" seguramente lo aportó el azar una mala traducción al inglés, reproducida aguas abajo en español. Pero sobre todo, recordarla sólo por esa curva, un ejemplo más de su monumental tratado.

Para la historia de las matemáticas Agnesi es importante por su influencia en la divulgación del cálculo. También es uno de los personajes más citados en las reflexiones sobre el papel histórico de la mujer en la matemática: baste considerar que las Instituzioni analítiche son según algunos la obra matemática de autoría femenina más antigua que se conserva.

By: Amor Pujol, a curious woman

¿Quién fue Dorothy Hodgkin?

Hoy se celebra el 104 Aniversario de Dorothy Hodgkin.

Dorothy Mary Crowfoot Hodgkin fue una química y profesora universitaria inglesa galardonada con el Premio Nobel de Química del año 1964. Gano el Premio Nobel de Química del año 1964.

Hodgkin fue pionera en la técnica de determinación de estructuras de sustancias de interés bioquímico mediante rayos X.

Convirtió la insulina en su proyecto de investigación primaria, iniciando sus investigaciones en 1934 cuando Robert Robinson le ofreció una muestra pequeña de insulina cristalina. La difracción de rayos X en la década de 1930 todavía no estaba suficientemente desarrollada, por lo que decidió mejorar la técnica cristalográfica, consiguiendo determinar la estructura tridimensional de las siguientes biomoléculas:

• colesterol en 1937
• penicilina en 1945
• vitamina B12 en 1954
• insulina en 1969
• así como la de la lactoglobulina, ferritina, y virus del mosaico del tabaco.

Posteriormente Hodgkin y sus colaboradores se encaminaron al calciferol o vitamina D2, así como al antibiótico gramicidina.

En 1964 fue honrada con el Premio Nobel de Química por la determinación de la estructura de muchas sustancias biológicas mediante los rayos X, convirtiéndose en la tercera mujer en conseguir este galardón después de Marie Curie e Irène Joliot-Curie.

¡Felicidades esta química brillante!

By: Amor Pujol, a curious woman

Gay de Liébana: "El 2023 serem un país de vells"

El popular professor d’Economia Financera exposa les previsions econòmiques i recorda l'amenaça d'un possible escenari amb una pèrdua de població productiva i un increment dels pensionistes

LES CLAUS

El creixement econòmic és irrisori en comparació amb les grans potències

L'elevat dèficit impedirà la rebaixa d'impostos promesa

La taxa d'atur i l'envelliment de la població posen en perill les pensions

L'economista Josep Maria Gay de Liébana va més enllà de les previsionseconòmiques per aquest 2014. Segons el professor d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat de Barcelona (UB), cal un revulsiu per col·locar les coses a lloc i garantir una recuperació de l'economia o la situació del 2023 serà més conflictiva.

En un acte a Sabadell davant d'un auditori de cent empresaris, Gay de Liébana ha exposat un dibuix marcat pel dèficit, l'atur i els salaris baixos.

Previsions preocupants de la CE
Les previsions que fa la Comissió Europea el 25 de febrer tenen “magnituds preocupants”, segons l'economista, amb un PIB que creixerà poc, al voltant de l'1%. “És un problema d'Europa, que ha quedat adormida i aturada”, ha assegurat.

Pel que fa a la inflació es situa a nivells molt baixos, i això és dolent perquè pot precipitar la deflació. “És un escenari complicat perquè els preus baixarien, però també ho farien els salaris, i això significa que la gent passaria a cobrar menys diners, no podria gastar, tancarien les botigues i hi hauria un endeutament molt elevat”, ha afegit.

L'atur, un problema en tensió
L'evolució del PIB va ser positiva fins el 2008, però a partir de llavors va començar a baixar, accentuant-se l'any 2011. “Em preocupa allò que vam fer malament, que a mesura que anava augmentant el PIB la taxa d'atur s'anava disparant, i això demostrava que hi havia unapífia en el sistema que ha fet que arribem a un atur amb més de sis milions de persones”, ha recordat Gay de Liébana.

Les dades reflecteixen que hi ha hagut una reducció d'uns tres milions de persones afiliades a la Seguretat Social en els darrers anys, però l'únic secret, segons l'economista, és que hi ha menys gent que treballa. “Anem cap a la fallida, perquè el dia que ens jubilem els que hem cotitzat per la banda alta i haguem de cobrar la pensió, necessitarem molta gent que treballi per pagar-ne una de sola”, ha assenyalat el professor d'economia.

Els impostos no baixaran
“El que diuen uns i altres és mentida!”, ha exclamat el professor. Tot i que caldria baixar els impostos per reactivar l'economia, el volum dedespesa pública del país és tan elevat que no ho fa possible. “Si després d'incrementar impostos encara estem amb un dèficit de 72.000 milions d'euros, la situació és molt complicada, i ho és perquè hi ha persones que governen el país sense responsabilitat ni cura econòmica”, ha apuntat.

És per això que les previsions fins el 2018 fan preveure que els anys seguiran tancant amb dèficit, i això suposa que en els propers cinc anys s'espera un dèficit de 226.000 milions d'euros, que en total en sumaran vora els 800.000 milions. “No faig cap gran petició, només que els polítics avalin el dèficit”, ha demanat Gay de Liébana.

Segons l'economista, per mantenir el nivell de despesa, l'Estat ha apretat la ciutadania amb impostos, un extrem que troba injust iinjustificat perquè no hi ha una despesa productiva que avanci. “En la mesura que no diem res, seguiran incrementant els impostos”, ha assegurat.

Al 1995 les comunitats autònomes tenien una despesa de 45.000 milions d'euros, una xifra que actualment s'eleva als 150.000 milions. En el cas dels ajuntaments passa una cosa similar. Tenien una despesa de 26.000 milions, i ara arriben als 80.000 milions, tot i que han baixat en els darrers mesos. Per a l'economista, “això és així perquè és l'administració més propera; l'alcalde tracte de tu a tu amb el ciutadà i s'adequa a la realitat”.

Dèficit tarifari
“Espanya és l'únic país del món on els habitants no sabem què haurem de pagar de llum”. Gay de Liébana s'ha mostrat també críticamb el sistema que ha imposat el govern de Madrid, que acumula un dèficit de tarifa de 31.771 milions d'euros a finals de l'any passat.

Deute a llarg termini
L'economista apunta al deute a llarg termini com una mesura que, així com ja s'aplica a l'ecomomia empresarial i domèstica, hauria de traduir-se a nivell d'estats: “Això oxigenaria a nivell financer i relaxaria la tensió, faria que els estats no demanessin tants impostos i tindríem tots una tranquil·litat per reactivar l'economia”. En aquesta línia, el professor no entén com es demanen tants esforços al sector privat per reduir el seu deute mentre el públic el segueix incrementant.

Sense sector salvador
Ara per ara no hi ha cap sector productiu que es dibuixi com elsalvador de l'economia. Segons Gay de Liébana, l'exemple d'Extremadura, que ha anunciat el retorn del 50% dels impostos a les empreses que s'instal·lin a la comunitat, es podria aplicar a Catalunya: “Allà no tindrà efectes perquè no tenen infraestructura”.

Tot i això, creu que a Catalunya “no podem perdre el temps”, i aposta per potenciar la indústria: “El sector de l'hosteleria està bé, però cal trobar-ne un que tiri del carro”. En aquest sentit, el professor valora el projecte de BCN World de “fabulós”, perquè durant dos anys crearà llocs de treball i fins i tot en alguns casos permetrà enllaçar amb la seva jubilació: “No podem començar amb discursos morals”.

La incertesa en l'àmbit empresarial
El pessimisme ha arrelat com a conseqüència dels missatges que arriben per totes bandes. Els salaris mileuristes han passat de ser un insult a una sort, i la falta de bonificacions a la Seguretat Social han fet que les contractacions hagin baixat. Tot i això, la reducció de demanda del mercat local i nacional han fet que molts empresaris s'hagin obert a l'exterior.

Recuperació: si o no?A nivell macroeconòmic la situació sembla anar a millor, però aquesta fotografia no es repeteix a nivell microeconòmic. “Em preocupa l'evolució del país perquè crec que Europa s'esta dividintentre nord i sud, amb Alemanya, França i Regne Unit d'una banda, amb salaris mínims interprofessionals més o menys acceptables, i Espanya, Portugal i Grècia d'una altra, per sota dels mil euros”, assenyala.

A aquesta situació cal afegir-hi les previsions de cara al 2023, on es calcula una pèrdua de població productiva i un increment de la pensionista. Això farà que no hi hagi suficient capacitat productiva com per generar el rendiment necessari per pagar les pensions, i si a això s'hi suma el volum de joves que emigraran “serem un país de vells”.

És per això que Gay de Liébana considera que cal un revulsiu per col·locar les coses a lloc i garantir una recuperació de l'economia que ja s'ha començat a notar, tal i com va preveure l'any 2007, però que encara li falta força per emprendre el vol, això si, sense assolir els nivells d'abans de la crisi. “O posem en marxa coses noves, o ensestavellarem”, ha sentenciat el professor.

By: viaempresa